CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ!

CONTRA EL PATRIARCAT I EL CAPITAL, JUNTES TRENQUEM EL SILENCI!

 

Exigeixen que callem quan veiem que, dia rere dia, les nostres condicions de vida cada cop són més precàries. I som nosaltres les que sostenim, amb la nostra feina no reconeguda, un sistema que no para de recordar-nos que nosaltres i la nostra feina valem menys. Pretenen que aguantem els governs que apliquen retallades i privatitzacions que acaben recaient a les dones i que ens precaritza i empobreix més encara.

Sabem que l'any 2016 van ser assassinades 36 dones en mans d'homes als Països Catalans i amb tota la tristesa i impotència del món sabem que no seran les últimes. Perquè per molt que des dels estaments polítics, judicials, o dels mitjans de comunicació s'omplin la boca de paraules de rebuig i desconcert davant de la cruesa dels feminicidis, això no serveix de res. Necessitem que les nostres vides esdevinguin una prioritat política o no es podrà acabar amb l'assassinat sistemàtic de dones fins que no s'abordin les profundes desigualtats existents entre homes i dones.

Veient tota aquesta violència i discriminació, copsant com aquest sistema ens situa en una posició totalment desigual, nosaltres no podem i no volem estar callades, tranquil·les i obedients... Exercim l'autodefensa feminista a partir de l'autoorganització per fer-hi front cada vegada que el patriarcat ens colpeja en forma d'agressió estructural, física, sexual, verbal o simbòlica.

Utilitzen la imposició del silenci i la invisibilització com a mecanismes de control i poder. Però això s'ha d'acabar. Les dones prendrem els carres, les places i tots aquells espais que ens semblin, per reclamar allò que ens pertoca, volem la meitat de tot. Al cap i a la fi i parafrasejant la companya Angela Davis: La lluita feminista és la idea radical que les dones som persones.

Com cada 8 de març i com cada dia de l'any, cridem que juntes farem que s'escolti la nostra veu i la de les dones que el patriarcat ha silenciat, les veus ofegades que nosaltres no permetrem que caiguin en l'oblit perquè no posarem el comptador a zero. Seguirem legitimant tota  resposta de lluita de cada dona que s'alci per defensar els seus drets tant a la feina, com a casa, com al carrer.

I davant d'aquesta ofensiva, estenem la sororitat entre nosaltres. Perquè sabem que juntes som més contundents a l'hora de combatre un sistema que ens explota, anul·la, i jutja. Perquè, colze a colze amb les lluitadores d'Esfosa, la PAICAM o les Kelly's, aconseguim autoorganitzar-nos des de la solidaritat i la desobediència, per plantar cara als atacs i agressions constants que el patriarcat ens projecta, per exemple, en forma de doble explotació. I és des d'aquí, des del que es cou a la base de les lluites, on flamen les espurnes que el feminisme encén cada vegada que les dones alcem la veu als carrers, a les cases, a les institucions i als llocs de treball. Perquè tenim una història de resistència que, malgrat els reiterats intents d'invisibilitzar-la, ens empeny a arrelar-nos en les lluites que les companyes van emprendre per bramar que, enguany, juntes seguim sent més fortes!

Sabem que el patriarcat i el capitalisme confereixen una aliança fulminant, especialment per les dones. I cada dia, i especialment el 8 de març, no oblidem que lluitar contra la violència masclista també és confrontar les polítiques migratòries, racistes i classistes que retenen les nostres companyes a les fronteres. És lluitar en contra aquesta Europa fortalesa que defensa unes fronteres patriarcals on les dones pateixen múltiples opressions i violència mentre són invisibilitzades. Lluitar contra la violència masclista també és combatre la LGTBIfòbia. Combatre a qui vol reprimir-nos, patologitzar-nos i assimilar-nos, combatre els qui mercantilitzen la nostra sexualitat.

Així que, amb consciència i valor, prenem la lluita pel socialisme i la independència dels Països Catalans on no hi tingui cabuda el sistema patriarcal. Perquè sense el feminisme, ni ens conformem, ni és possible una societat lliure d'opressions. I sabeu que juntes farem córrer la veu: "ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer". Juntes desmantellarem aquest sistema que no busca el benestar de les persones, sinó el seu màxim rendiment, perquè tenim dret a una vida digna que valgui la pena ser viscuda.