Si descrivim la situació dels últims anys com una catàstrofe econòmica, al centre de l’huracà hi trobem la banca. Arreu del món, i sobretot al bloc occidental, els bancs i el sistema financer han estat protagonistes de fallides causades per una especulació voraç. Sense entrar a fons en les causes, les conseqüències les està pagant la ciutadania. El desembre de 2012, La Vanguardia –un diari que no es pot titllar precisament d’anticapitalista- calculava que els ajuts directes de l’estat espanyol a la banca comprometien al voltant de 216.000 milions d’euros. D’altres càlculs, que no inclouen els avals, situen el cost d’aquests ajuts entre 80.000 i 100.000 milions d’euros. És a dir, una mala gestió de bancs i entitats financeres, en la qual la classe política hi ha jugat un paper important, i que ha procurat quantiosos beneficis a les mateixes entitats, al final ha repercutit en la ciutadania en forma de menys despesa pública, és a dir, menys diners destinats a l’educació, a la sanitat i a les prestacions socials entre d’altres.

A banda de les retallades i de l’augment del deute públic que el rescat bancari ha significat, les principals entitats bancàries també són responsables de la crisi d’habitatge que es cobra milers de desnonaments al cap de l’any, deixant sense casa famílies senceres. El rol que han desenvolupat els directius d’aquestes entitats no només es pot condemnar moralment, sinó que és, en molts casos, directament delictiu. Alguns casos tenen sentència ferma, com la cúpula de Caixa Penedès, i d’altres estan enmig del procés judicial. Casos de corrupció, d’estafa, d’apropiació indeguda i un llarg etcètera de comportaments que van dur a terme directius i consellers, alguns dels quals ocupaven cadira per pertànyer a partits polítics. Lluny de ser casos concrets i aïllats ,l’avarícia, l’egoisme i la incompetència han governat en gran part d’aquestes entitats, i la venda d’accions preferents és una mostra més de la tònica de lucrar-se a qualsevol preu, encara que deixi víctimes pel camí, que regeix els afers d’aquestes entitats.

Per totes aquestes raons, la CUP de Sant Joan-Palamós considera que hi ha d’altres entitats, diferents a les que ho fan actualment, que poden gestionar les nòmines i tota l’operativa bancària de l’Ajuntament, que tenen un criteri ètic definit i que, a més a més, han demostrat amb la seva trajectòria que, en termes econòmics, són més eficients, ja que no han participat en operacions immobiliàries dubtoses, ni han hagut de ser rescatades per l’estat, ni tampoc han venut productes bancaris ni hipoteques sense donar la informació necessària als seus clients. Tot i que en el volum de negoci dels grans bancs no suposa un gran perjudici, passar la gestió dels diners públics de l’Ajuntament a mans de la banca ètica i cooperativa és una obligació que tenen les institucions de cara a la seva ciutadania, com a garant de les bones pràctiques i en suport dels abusos que han suportat i suporten moltes famílies palamosines, així com una manera de demostrar amb fets que la política no està subordinada a la banca.

Per tot això, instem a l'equip de Govern de l'Ajuntament de Palamós que prengui els següents acords:

PRIMER: L’Ajuntament publicarà en el termini més breu possible les comissions i despeses financeres que actualment té amb la banca tradicional per a la seva operativa bancària.

SEGON: L’Ajuntament s’informarà de les condicions i la possibilitat de canviar totes les operacions bancàries de la banca tradicional a la banca ètica o cooperativa.

TERCER: Analitzades i valorades, les condicions sobre part o totes les operacions habituals, farà el canvi al més aviat possible.

QUART: L’Ajuntament es compromet a, sempre que sigui possible, no tractar amb la banca tradicional i operar amb aquella banca que es regeix per criteris ètics o cooperatius.

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE SANT JOAN-PALAMÓS