MOCIÓ DE LA CUP EN SUPORT AL PROGRAMARI LLIURE EN L’ÀMBIT DE LES TIC

Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) són, en aquests moments més que mai, un element fonamental en l’economia i el progrés d’una societat. Per fer-les avançar és imprescindible que la ciutadania les pugui emprar de manera universal. Els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a accedir a les tecnologies de la informació i les comunicacions sense cap discriminació de tipus social, econòmic o de qualsevol altra mena i fer-ho en la nostra pròpia llengua. Els ajuntaments han de comprometre´s a defensar el dret d’accés a la societat de la informació dels seus ciutadans així com implicar-se en l’alfabetització digital i ajudar a superar la fractura digital. L’objectiu d’aquesta moció és que l’ajuntament es comprometi a garantir aquests drets de la ciutadania.

Un dels pilars fonamentals de l’accés a les TIC és el programari. Malgrat això, l’accés al programari es veu restringit per polítiques diverses en forma de contractes, llicències o patents, que en limiten l’ús i discriminen uns sectors de la ciutadania dificultant-los o barrant-los l’accés a les TIC en condicions legals i amb garantia de qualitat.

Des de fa anys, existeix un moviment internacional de persones i entitats que desenvolupen programari sota unes llicències que defensen que, quan s’adquireix un programa, l’usuari ha de tenir el dret d’estudiar-lo, modificar-lo i redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets es coneix com a programari lliure. El programari lliure permet que tots els seus usuaris puguin contribuir a la seva millora. Són programari lliure el sistema GNU/Linux, diferents navegadors web com el Firefox, els paquets ofimàtics com l’OpenOffice.org, els servidors que utilitza Google i molts altres programes de gran qualitat. Al darrere del programari lliure hi ha milions de voluntaris i també grans empreses multinacionals com IBM, HP, Oracle, etc.

La utilització del programari lliure suposa avantatges notables, entre els quals destaquen els següents:

  • Qui n’és comprador no ha de ser client a perpetuïtat del proveïdor; pot llogar-lo a qui lliurement esculli per realitzar les modificacions o adaptacions que consideri necessàries segons les seves necessitats.

  • No és discriminatori. Fins i tot els actuals proveïdors de programari privatiu poden oferir programari lliure, rellicenciant el seu o adaptant el programari lliure existent.

  • La majoria del programari lliure és gratuït o de molt baix cost, al contrari que el programari privatiu.

  • L’accés al codi permet analitzar-lo per comprovar que el seu ús no és nociu ( per exemple, que no contingui codi espia o maliciós),i també permet aplicar-hi millores.

  • Permet participar en projectes internacionals punters i, per tant, potenciar una indústria local de desenvolupament de programari.

Hi ha àmbits estratègics en què l’impacte del programari és especialment important. A continuació se n’exposen alguns:

  • La comunicació de la ciutadania amb l’administració: cada vegada més, la comunicació entre l’administració i la ciutadania es fa per via telemàtica. Això fa aquesta comunicació molt més àgil i eficient. Sovint ens trobem però que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l’administració se’ns obliga a fer servir un tipus d’ordinador o un programari concret d’alguna empresa concreta. L’administració no pot exigir a cap ciutadà o ciutadana ser client de cap empresa, sobretot quan aquesta comunicació es pot fer mitjançant els formats i estàndards oberts definits per comitès internacionals eximint l’usuari d’emprar programari de tal o tal empresa. L’administració hauria de garantir la no transgressió d’aquests estàndards en els serveis que ofereix a la ciutadania.

  • La informàtica dels ajuntaments: l’administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt programari. Això suposa una partida important del seu pressupost. Una part d’aquest programari és genèric ( sistemes operatius, ofimàtica...). Molt d’aquest programari té alternatives lliures de qualitat. No fer-les servir és un malbaratament de recursos públics. Una altra part del programari és fet a mida. Les condicions de contractació, en aquest cas, les controla l’administració i, per tant, en pot regular aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi,el compliment d’estàndards...

  • La llengua: un dels aspectes més crucials per a l’èxit de les TIC és la integració del català al món digital. Cal que el programari que es faci servir estigui traduït a la nostra llengua. Centenars de voluntaris tradueixen al català el programari lliure més utilitzat tan bon punt en surt una nova versió, i això ho poden fer perquè tenen accés al codi font.

Per tot això, instem a l'equip de Govern de l'Ajuntament de Palamós que prengui els següents acords:

PRIMER: Declarar el suport de l’Ajuntament de Palamós al programari lliure en l’àmbit de les TIC, així com el compromís de promoure’n l’ús i el desenvolupament en la societat palamosina.

SEGON: L’Ajuntament elaborarà un pla municipal de migració al programari lliure, substituint tot el programari privatiu que sigui prescindible a curt i mitjà termini. Aquest Pla serà públic per tota la ciutadania.

TERCER: Promoure acords i convenis amb administracions locals i supralocals, universitats i associacions públiques i privades en l’àmbit dels Països Catalans per fomentar la coordinació i la cooperació en matèria de programari lliure en català i assegurar-ne, amb les mesures adequades, la producció, la promoció i l’ús conjunt.


 

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE SANT JOAN-PALAMÓS

Palamós, 15 de desembre de 2015

 

 

Hi ha àmbits estratègics en què l’impacte del programari és especialment important