En el context actual, derivat de la crisi econòmica, social i ètica, les polítiques públiques de promoció econòmica i d’ocupació resulten ser insuficients i les necessitats bàsiques d’una part important de la ciutadania segueixen sense assolir-se dignament. Les institucions públiques en els seus diferents àmbits han provat de trobar solucions, però cal explorar un nou model de desenvolupament territorial que optimitzi els recursos i prioritzi la dimensió social, ambiental i humana de l’economia. Sovint, per impulsar diverses iniciatives l’administració ha trobat un bon aliat en l’anomenada economia social i solidària, o tercer sector, nascuda per l’empenta dels mateixos veïns i veïnes, persones anònimes que no prioritzen el lucre sinó la satisfacció de necessitats bàsiques, el bé comú i la utilitat social, organitzant-se de manera democràtica, participativa i respectuosa amb el medi ambient i socialment responsables.

En aquests darrers anys, aquesta nova manera de fer economia i de fer empresa ha crescut quantitativament, s’ha diversificat i mostra un gran dinamisme. A Catalunya tenim milers d’iniciatives de tota mena: cooperatives agràries i industrials, però també moltes d’altres que donen serveis a les persones i les empreses, cooperatives que agrupen comerciants i altres professionals, grups de consum agroecològic, projectes d’economia col·laborativa, entitats de comerç just i de turisme responsable, associacions i fundacions que treballen en el camp social, finances ètiques, empreses d’inserció, horts comunitaris, bancs de terres, grups de criança compartida, bancs de temps, monedes socials, etc.

A més, molts projectes de l’economia social i solidària neixen per resoldre necessitats d’una col· lectivitat concreta; les persones que els impulsen acostumen a viure en el mateix territori on fan l’activitat, com també els seus proveïdors i col·laboradors; sovint donen suport a activitats socials i culturals de l’entorn, i els beneficis econòmics que en resulten tendeixen a circular dins el territori. De fet, podem considerar que aquestes iniciatives ja són agents de desenvolupament local; perquè creen llocs de treball a la localitat i els mantenen, perquè faciliten serveis locals a productors, consumidors i treballadors, i perquè tot això ho fan, a més, promovent l’acció ciutadana i reforçant els vincles comunitaris.

Per totes aquestes consideracions, és primordial que l’administració pública local contribueixi en el creixement i consolidació d’aquesta economia social i solidària, amb diàleg permanent amb els seus actors i mitjançant la creació d’espais comuns que ens permetin compartir línies de treball, bones pràctiques, reflexions, activitats i recursos.

Amb l’objectiu de cooperar i col·laborar amb altres poblacions, s’ha creat una xarxa de municipis per l’economia social i solidària.

Per tot això, el grup municipal Cup Sant Joan i Palamós demana al Ple que prengui els  següents acords :

PRIMER. L'adhesió de Palamós i Sant Joan a la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària.

SEGON. Proporcionar un fonament jurídic per formalitzar i assegurar la col·laboració entre l'Ajuntament Palamós i l'economia social i solidària, la qual cosa implica garantir a llarg termini i de forma estable recursos suficients al sector, així com buscar mecanismes de formació continuada en aquest àmbit i les tècniques de promoció econòmica.

TERCER. Posicionar l'economia social i solidària com el motor primer de desenvolupament local i d'arrelament amb la ciutat. Tenir la capacitat per construir sistemes locals a partir dels protagonistes d'activitats solidàries i sostenibles.  QUART. Potenciar les relacions amb les entitats de l'economia social i solidària mitjançant convenis, sistematitzant clàusules socials i mediambientals en la contractació pública.

CINQUÈ. Destinar un percentatge dels plans d'ocupació a desenvolupar tasques a l'economia social i solidària. 

SISÈ. Introduir els mòduls de sensibilització i de formació en economia social i solidària als centres educatius de la ciutat.