Arran de la publicació al DOGC de l’Edicte de 18 de maig de 2016, pel qual es fa pública una sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la qual anul·la el sector industrial de La Pietat previst al POUM.

Tenint present que els tràmits per a la redacció del nou pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) es van iniciar l’any 2002, i l’any 2005 es va fer l’aprovació inicial.

Que des de llavors han aparegut noves eines legislatives, polítiques, acadèmiques i de valors introduïdes en els últims anys, que deixen obsolet a l’any 2016 el projecte de sòl industrial al paratge de La Pietat, previst en uns anys on les condicions socials, polítiques, econòmiques i de valors no eren com les actuals.

On avui dia tenim aprovat un Pla territorial de les Comarques Gironines on estableix en el punt 3.7 de la memòria com a amenaces pel nostre territori:

• La gran accessibilitat i les òptimes condicions topogràfiques de bona part del territori de les Comarques Gironines pot facilitar la implantació d’activitats que comporten gran consum de sòl i nul·la articulació de l’espai

• El manteniment de la competència entre municipis podria incrementar la proliferació de polígons industrials plantejats sense una visió general de les capacitats del territori

El mateix Pla territorial de les Comarques Gironines estableix en el punt 2.2 de la memòria, uns criteris de planejament molt incoherents amb el fet de desenvolupar sòl industrial a La Pietat, ja que inclou els criteris de:

• Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori

• Preservar el paisatge i el patrimoni cultural com a valors socials i actius econòmics del territori

• Moderar el consum de sòl

• Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris. És constatable en molts llocs una tendència a la proliferació de polígons industrials de mitjana o petita dimensió, com a resultat d’un lògic desig dels municipis de comptar amb sòl on puguin implantar-se activitats econòmiques que, per una banda, proporcionen llocs de treball i, per altra, contribueixen a millorar els recursos econòmics municipals. Tanmateix, és prou clar que una dinàmica generalitzada en aquest sentit, amb les pautes de localització relativament disperses, les quals han estat les més habituals, és molt negativa per a una ocupació racional del territori i per al paisatge.

En aquestes mateixes línies es manifesta el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, com a principis generals de l’actuació urbanística, en el seu article 3 manifesta que «l’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible», definint aquest desenvolupament urbanístic com «la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i del valors paisatgístics, [...], a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient».

En aquesta mateix línia, tampoc es té en compte el contingut del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines, aprovat definitivament el 23 de novembre de 2010 amb l’Edicte de 30 de novembre de 2010, sobre la Resolució d’aprovació definitiva del Catàleg del paisatge de les Comarques Gironines. On reclama a la memòria I «estudiar la capacitat i disponibilitat de sòl dels polígons industrials i comercials existents amb l’objectiu d’afavorir-ne la compleció abans que el desenvolupament de nous polígons arreu del territori», així com «incentivar la promoció mancomunada supramunicipal de polígons industrials i terciaris per tal de minimitzar l’ocupació de sòl i la fragmentació paisatgística» (pàg. 339).

A la vegada, el Catàleg també exigeix l’acció de «regular la introducció del sòl industrial programat per trams primant l’ocupació total dels polígons ja existents, començant per les zones contigües a la trama urbana preexistent per tal d’afavorir la compacitat, l’estalvi de sòl, l’optimització de recursos, la mobilitat i evitar la fragmentació paisatgística» (pàg. 340).

El Catàleg acaba advertint a la memòria II.a de l’amenaça «que l’ampliació de les àrees urbanes existens pot arribar a saturar la Costa Brava, amb els conseqüents efectes col·laterals sobre el paisatge» (pàg. 137).

El mateix POUM vigent a l’actualitat, reglamenta a l’article 306.1 que «quan es redacti el catàleg i directrius del paisatge que s’incorporaran al Pla Director Territorial de l’Empordà, el POUM ajustarà a les seves determinacions a aquests documents».

Per tant, es demana que replantegi la veritable necessitat d’una altra zona industrial, tenint en compte l’estoc de naus industrials buides de què gaudeixen els territoris propers.

Per aquests motius, volem que es consideri la possibilitat de preservar uns terrenys d’alt valor paisatgístic i racionalitzar així la proliferació de polígons industrials i de consum de sòl.
 

Per tot això, el Grup Municipal de la CUP Sant Joan-Palamós instem a l'equip de Govern de l'Ajuntament de Palamós que prengui els següent acord:

PRIMER - Mantenir el que el POUM preveia com a PPU10 i PPU11 com a terreny no urbanitzable.

CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR DE SANT JOAN – PALAMÓS

Palamós, a 8 de novembre de 2016, a les 20:00h