Enguany s'ha commemorat el seixanta-sisè aniversari de la Nakba palestina. La Nakba és la catàstrofe, desastre o calamitat, resultant de la neteja ètnica exercida sobre Palestina i el poble palestí per part de l’Estat d’Israel. Amb l’establiment d’Israel l’any 1948, les forces sionistes van expulsar de les seves llars i de la seva terra a més del 70% de la població indígena. Més de 700.000 palestins i palestines, i els seus descendents, esdevingueren refugiats. La Nakba no és un episodi històricament tancat i aïllat, sinó que perdura fins als nostres dies.

L’any 1967 Israel va ocupar els Alts del Golan, la Península del Sinaí, Cisjordània (amb Jerusalem Est) i la Franja de Gaza. Prop de 300.000 palestins i palestines van ser-ne expulsats, molts d’ells convertint-se en refugiats per segona vegada. Avui, els refugiats palestins sumen més de cinc milions. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.

Des d’aleshores, l’Estat d’Israel ha practicat una política colonialista en els Territoris Ocupats Palestins. Actualment, més de 230 assentaments israelians a Cisjordània i Jerusalem Est, amb prop de 600.000 colons jueus, impossibiliten la creació d’un Estat palestí viable i autònom. Per altra banda, Israel segueix ocupant també els Alts del Golan sirians des de 1967, on hi resideixen més de 20.000 colons jueus a 32 assentaments. Tots aquests assentaments, que responen a l’esperit colonitzador del projecte sionista, són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

L’any 2002 Israel va començar a construir un Mur de separació en territori ocupat. Tot i ser declarat il·legal per part del Tribunal Internacional de Justícia l’any 2004, ni la seva construcció, ni la usurpació de terres palestines que comporta s’han aturat.

Des de juny de 2007 Israel manté bloquejada la Franja de Gaza, on hi resideixen més d’un milió i mig de palestines i palestins, la gran majoria d’ells refugiats de 1948. Aquest bloqueig constitueix un càstig col·lectiu i per tant una flagrant violació del Dret Internacional Humanitari.

D’ençà de la Nakba, l’Estat d’Israel ha anat construint i consolidant tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab.

Més d’una trentena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.

L’exèrcit israelià va iniciar el passat 8 de juliol una altra ofensiva militar a gran escala contra la Franja de Gaza a Palestina. Nits de bombardejos sobre una de les regions de més densitat de població del planeta, que pateix un bloqueig físic i econòmic des de fa 7 anys. El passat 17 de juliol al vespre l'atac militar es va ampliar amb una ofensiva terrestre. En total, en només 35 dies, des de l'inici dels atacs aeris a Gaza, prop de 1900 palestins han mort i uns 10.000 han resultat ferits, amb el conseqüent col·lapse total dels centres hospitalaris i del subministrament dels serveis més bàsics per a la població. Tot i les crides internacionals a evitar una escalada i a protegir la vida dels civils, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es va mostrar disposat a “ampliar” encara més l'ofensiva contra Gaza.

El poble palestí viu sota una situació de fragmentació territorial, control institucionalitzat, discriminació i apartheid totalment inadmissible. En aquest sentit, l’any 2005 la societat civil palestina va fer una crida unitària per iniciar una campanya d'aïllament internacional d'Israel inspirada en la lluita sudafricana contra el règim d'apartheid. Des d’aleshores, la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’ha anat estenen arreu del món i ha sumat múltiples suports.

A través d’aquesta campanya internacional de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, des de la Nakba.

Davant els fets exposats, l’Ajuntament de Palamós, reunit en sessió plenària ACORDA:

1.Adherir-se a la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel en els termes en què aquesta està plantejada. En aquest sentit, l’Ajuntament de Palamós es compromet a no establir cap tipus de conveni ni tracte comercial, acadèmic, cultural, polític o esportiu amb les institucions, empreses o organitzacions israelianes fins que aquest Estat compleixi amb la seva obligació de reconèixer el dret a l’autodeterminació del poble palestí i acati el Dret Internacional per mitjà de:

• la finalització de l’ocupació i la colonització del territoris ocupats l’any 1967 i el desmantellament del Mur;

• el reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs palestins d’Israel a una plena igualtat;

• el respecte, la protecció i la promoció dels drets dels refugiats palestins a retornar a les seves llars i propietats tal i com ho va estipular la Resolució 194 de les Nacions Unides.

Aquesta mesura no s'aplicarà amb aquelles institucions, empreses o organitzacions israelianes que reconeguin de forma explícita els drets fonamentals del poble palestí en la forma que s'han detallat en el paràgraf anterior.

2.L’Ajuntament de Palamós es compromet també a no establir cap tipus de conveni ni tracte comercial, acadèmic, cultural, polític o esportiu amb empreses, institucions o organitzacions, internacionals o nacionals, que extreuen un benefici econòmic o polític de la violació dels drets humans als territoris palestins.

3.L’Ajuntament de Palamós es compromet a donar suport a les diferents campanyes de BDS llençades tant des de Catalunya com des de la resta del món.

4.L’Ajuntament de Palamós insta la Generalitat de Catalunya i la resta d’institucions catalanes a sumar-se a la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel.

5.L’Ajuntament de Palamós es compromet a promoure una jornada de solidaritat en el seu municipi per tal de donar a conèixer la situació de Palestina i la campanya de BDS a la qual s’adhereix.

CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE SANT JOAN-PALAMÓS