Més d'un segle després, a l'Europa del capital i la crisi econòmica les condicions laborals de la classe treballadora en el seu conjunt han empitjorat. Les reformes laborals que han impulsats les cúpules patronals amb el suport de les institucions de la Troica (Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i Comissió Europea) s'han traduït en un enduriment de les condicions de treball i en el foment de la flexibilitat i la precarietat laboral. Treballar més i guanyar menys, o en d'altres paraules: treballar per ser pobres. 

L'aliança entre patronals, Troica, banquers i partits polítics neoliberals ha estat un atac frontal a la classe treballadora, i als Països Catalans la suma de la crisi econòmica i la pèrdua de drets laborals i socials en el seu conjunt ens ha situat en el mapa de les desigualtats. El 20% de la població del nostre país viu per sota del llindar de la pobresa, tenim un atur que voreja el 20% i més d'un 50% d'atur juvenil, que afegit al problema dels desnonaments i la pobresa energètica ens situa com una de les societats més desiguals del continent europeu. 

Rebel·lar-se contra les injustícies del capitalisme és una obligació moral, i treballar per construir un nou país sobirà, més lliure i just és una oportunitat que ens brinda la història i que no podem desaprofitar. El procés sobiranista que viu el nostre país ha d'anar acompanyat d'un procés de construcció d'una societat justa en la lluita contra el capitalisme, que respecti els drets laborals i socials de les persones així com els drets ecològics de la naturalesa i els drets humans.